‘Moreta, tuntai, tuntena,

‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fer herba i llenya

Poble

Llucmajor

Núm de glosa

109

Volum

Altres cançons relacionades

Sa mare, perque és sa fia,
no la gosa contradir
i la me deixa dormir
fins a les deu, cada dia.

Jo no vui, agraciada,
que a escarada segueu;
jo no vui que vos cremeu
aquesta color rosada.

Tan trist roman lo cor meu
com vos n’anau, lo meu bé,
com una mare que ve
de s’enterro d’un fii seu.