Sa cunyada em fa la pala
i jo, tonto, no me’n tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
En Miquel Murtó se casa;
una cosa com això!
Ben corrents me’n niré jo
i faré casar es nostro ase.
M’has fet perdre s’alegria
i tots es devertiments.
Quan jo pens en aquell temps
que de sa nit feia dia!