Mu mare, corrents veniu,
que tota em som retgirada:
En Julià m’encalçava
i em volia prendre es niu.

A dins poc temps me veuràs
dins un hospital tancada,
i tu sa culpa tendràs
per haver-me enamorada.

Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.