-Juan Paraire, ¿d’on véns?
-De sa font, d’abeurar s’ase.
-Diuen que ta mare es casa
amb un vei que no té dents.
Dins ses muntanyes de Lluc
sempre hi ha neu conglaçada:
Margalida agraciada,
ja t’alcançaré, si puc.
Sa madona d’aquest lloc,
ambe què du fantasies!
De tapar s’olla es migdies
amb un tros de capotot
que hi va jeure s’endiot
o eren set o eren vuit dies.