Sa moixa era sa cuinera
i s’eriçó era es coc.
Com se cuidava d’es foc,
amb sos peus, a poc a poc,
en treia qualque pilot
de carn de sa greixonera.
Jo me passeig per la vila
i enlloc me trob a pler;
és perquè en no veure-te
sempre t’enyor, Margalida.
Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.