Com som en es Coll d’Honor
que descobrim Orient,
mos giram en es ponent:
Adiós Son Casteió!
Bona columna vaig perdre
quan mu mare se morí!
Mon pare és estat per mi
com un tió verd de pi
que no fa caliu ni cendra.
En Benet Esporgador
me volia dar entenent
que a Son Palou d’Orient
matava esbarts més de cent,
es matins, amb sa frescor.
I jo, per escortar-ló,
vaig anar molt malament.
Si em veig a a dar-li aliment,
li daré macs de torrent
i graveta per llecor.