No te'n vagis, no per Déu,
que em podries olvidar;
no te'n vagis, Pere-Andreu!
Sense tu no hi puc estar.
S’estimat m’envia a dir
que no et pot venir es diumenges
i en dies feners té feines,
i ses nits són per dormir.
Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.