Jo estic a la serenada
i no puc dir si dormiu;
si estau desperta, tossiu,
i sabré si estau colgada.
Quan tu caigueres soldat,
jo havia de fer bugada:
S’aigo d’ets uis me bastà
per lleixiu i lleixivada
i una gerra escolada
que encara en va sobrar.
Si no esbronca per la mar,
la Ciutat ’guera negada.
En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.