Qui n’és causa, bona amor,
que estiga a llibre de rei,
d’es cap li surta es cervell
com ses bales d’un canó.
¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.
A baix d’es puig de Sant Nofre
hi tenc mon voler guanyat.
Un capell que no té cofa
no és vei ni apedaçat.