Altres cançons relacionades
Que és estat de diferent,
amor, de lo que em pensava!
Com més bonança esperava,
més fortuna he anat corrent.
Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Ja no ho han de demanar,
de qui estau enamorada:
tot lo dia ajonoiada
davant Sant Sebastià.
Tradicionari de Mallorca
