Es diumenge de matí
no havia trencada s’auba,
son pare devers Gossauba
se tornava devertir.
Tot s’estiu he espigolat
espigues d’en una en una.
N’he passada de fortuna!
I un altre és senyor d’es blat.
Garrida, vós sou el sol;
garrida, vós sou la lluna;
garrida, vós ne sou una
qui es meu cor d’altra no en vol.