Madona de Son Tei Gran,
vós sou qui portau la doma,
perque teniu una jove
qui, amb sa rama de sa cóva,
pot honrar tot Sant Juan.
Quines paraules més veres
mos dèiem en festejar!
Qui s’ho havia de pensar,
que s’haguessen de trencar
unes amors tan senceres!
Si jo poria aplanar
es Castellots de Solanda,
veuria de cada banda
es sementer de Maià.