–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Desig, Dia i nit, Erotisme velat, Festeig, Matrimoni, Passió i enamorament, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a7a7c7c7a
Rima
Consonant
Versos
8
Núm de glosa
1086
Volum
I
Núm de pàgina
68
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
