Solada amb ses dues mans
com qui mesurar farina.
En Toni em diu:-Catalina,
per tu estic aigo en mans.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Santanyí
Núm de glosa
391
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si es vent te surt punter
i mareta tens de proa,
no muntaràs Na Rodona
ni tampoc es Cap Blanquer.
Aqueixa rosa encarnada
n’és un clavellet daurat,
emperò me fa una cara
com un ca que l’han tupat.
Adiós, estel del dia,
consol de lo meu penar!
¿Saps lo que me resultà
es “sí” que em vares donar?
Una llarga malaltia!
Més de dotze hores del dia
lo meu cor va sospirar,
fins que Déu me va enviar
un àngel que m’avisà:
-Fie’t, ja te’n pots tornar,
que ella no s’aixecarà,
que sabés t’hagués de dar
més de dos mil anys de vida.-
Lo meu cor, prenda garrida,
macilent s’en ’guè d’anar,
com la lluna qui n’està
dins una eclipse rendida.
Si m’hi veig, per algun dia,
de tu porer comandar,
jo la m’he de fer espassar,
sa malíci’ que tenia!
Tradicionari de Mallorca
