Solada amb ses dues mans,
cada any fa una somada
i un odre que en venem,
s’altre roman per sa casa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Llucmajor
88
II
Si tu dius que som petita,
m’aprecii per lo que som.
Si em tens per un tap de pica,
jo et tenc per burjó d’es forn.
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.
Si es meu estimat ve vespre,
jo ja sé què li diré:
-Oh diamant vertader,
ets àngels de tu fan festa!