Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.

A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!

Com te veig, mon cor se fon;
això és de tant que m’agrades.
Mal te peguin punyalades
més que lletres hi ha estampades
a tots es missals del món!