M’has fet perdre s’alegria
i tots es devertiments.
Quan jo pens en aquell temps
que de sa nit feia dia!
En es carrer Nou hi ha
un abre qui fa mentides
i les té tan compartides
que a cada brotet n’hi ha.
Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.