Una cunyadeta tenc
qui amb so mirar dóna vida:
no n’hi ha de més garrida
en tot lo món junt, pretenc.
Vós sou qui em poreu dar vida
i cercau que em muira prest.
Saps quin turment és aquest
per un que la mort el crida!
Francineta, Francineta,
tu ara estàs en es punt:
faries caure terreta
d’es sòtil de més amunt.