S’oratge d’es teu ventai
m’ha trepanada una galta,
i jo, pensat que era una altra,
no m’he gosat girar mai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ventalls
Sineu
300
II
Jo espellava ses sabates
i no sabia per qui:
tan possible és casar-m’hí
com una moixa nodrir
una ventrada de rates.
En esser Tià o Pere,
ja no hauria de dir res.
Sa causa, ¿sabeu quina és?
Perque es seu trebai gros és
que tenen s’ombra grossera.
Sempre la veien anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra
per peresa d’escurar.