No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Es formatge de Son Mas,
de Mallorca és es millor:
no en menja sinó es rector
o la gent de qui fan cas.
Vós ja sabeu, vida mia,
que amor se paga amb amor;
vós me pagau amb dolor,
i jo no us hi pagaria.