No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
En Galindó és mort,
sa mare qui plora,
son pare qui en diu:
-Tirau-lo defora
an es polissó.
Noninó ninó.
Escopeta i cans de caça
ha armat En Pere Juan,
i és més segura sa fam
que dur es concert a sa plaça.