Saps que ho serà d’horabaixa,
’vui, com es sol se pondrá!
Més ho serà en arribar
devers es porxos de Raixa.
Mirau-lo, an es coix Galera,
si fa pagar es jeure car!
Un duro me fé pagar
i vaig ’ver de rossegar
tota sa nit per sa terra.
Per alerta que m’estigues, tanmateix t’enganaré:
entenent te donaré
que te vui, i no et voldré,
per rica i guapa que sigues.