Jo som amic d’En Daiò
i puc ’nar per onsevuia.
I si el dimoni el se’n duia,
no diria: ’Xa fer això!
Cara de rosa encarnada,
m’he aixecat i no estic bo.
S’enciam de Son Deió,
aquell que vaig sembrar jo,
té catorze pams d’alçada.
Aquesta ja és sa darrera;
que molts anys, i adiós.
Déu vuia que en morir-mós
que n’entreu posseïdors
de ses claus que té Sant Pere.