Vostra era i vostra és:
no dic que la m’hàgeu presa.
Jurat tenia i promès
que, si em fossen fet marquès,
l’haguera feta marquesa.
Estimada, vós poreu
posar sa balança al fi;
estirau-la devers mi,
que no us ne penedireu.
Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.