El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!

-Martineta,
¿a on vas?
- A misseta.
-¿M’estojaràs
una cadireta?
-Si n’hi ha.
-Ajoneia’t
que ve un combregar.

L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.