Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!

Ja en veuràs, d’aubes sortir
i lleixiu a sa caldera!
I sa teva festegera
s’haurà d’espassar assuaixí.

Mu mare, me pegau massa;
d’estar malalta tenc por:
ja és arribat lo meu cor
a carreró que no passa.