Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.

Ballen com a perns de rifa
i fan brunzir ses faldetes,
i es qui sent ses castanyetes,
tot d’una d’amor se grifa.

Margalida, Margalida!
Quina habilitat tens tu!
Sense perjui de ningú,
an es qui és mort, pots dar vida.