Que som de desgraciada!
No trob ningú que em festeig.
M’enamor de quants ne veig
i de ningú som mirada.
Jo debades me passeig
amb sa clenxa ben posada;
ningú em pega cap uiada.
Senyal que no la meresc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Festeig, Ironia, Jocs i entreteniments, Pentinats, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7b7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
8
Núm de glosa
1859
Volum
I
Núm de pàgina
112
Altres cançons relacionades
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
