Ya se van las tres Marías con tres velas encendidas
a buscar a Jesús amado. –Un por aquí n’és pasado
amb una cadena arrestado, amb una cruz en los hombros.
De piedad que he tenguda, con mi velo lo he eixugado
y le he quitado el sudor del rostro desfigurado.
-Vamos, vamos, caminemos, que, per poc que mos torbemos,
ya lo habrán crucificado. Ja li afiquen los tres clavos,
ja li peguen sa llançada a su divino costado.
Vamos, vamos, caminemos, anem-hi an el seu costat,
que la sang que derramava cau dins un càlis sagrat.
Homo qui la se beurà serà el benaventurat.
Qui la sap i no la diu, qui la sap i no la mostra,
en el judici final ja sabrà lo que li costa.

Tenc pena perque és dissabte,
i demà també en tendré
com jo veuré lo meu bé
acompanyat p’es carrer,
que dóna la dreta a una altra.

Set semanes de Corema
vaig fer a dins Formentor
i vaig passar més tristor
que Cristo Nostro Senyor
es Dijous Sant de la Cena.