Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.
Si a tu te deien Peixet
i de llinatge Gomila,
aniries per la vila
un poc més alt de barret.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.