Ramellet de gallardia,
no et cont lo que m’ha passat.
Torna, si em tens voluntat,
que per temps seràs pagat
d’una grossa cantidat,
moneda que no es canvia.
A damunt s’esquena hi tenc
un ca de bou que em mossega
i em fa rentar llana negra;
vuit dies ha que el mantenc.
Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.