Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
En veure casa de beies,
sempre me’n recordaré.
Oh Mestre Joan Fuster,
¿me voleu vendre es femer
que duis a dins ses oreies?
Al•loteta, que m’agrades!
Tu ets feta an es gust meu.
Si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.
Tradicionari de Mallorca
