Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Artà
322
II
‘Vui pe mi, demà per tu,
la mort no serva respecte.
A tothom trobes defecte
i tu en tens més que ningú.
Un pastor ahuca i siula
i enrevolta es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies “dona” per riure.
Si dius que em trobes petita,
lletja i baixa d’estat,
tenc s’enteniment posat
allà on se necessita.