Tant faç riure com plorar;
don tristor i don alegria;
tresc per terra i per la mar
i per l’aire qualque dia.
Una carta.
Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
Ses Cabrelles, que són d’altes,
i no les puc arribar!
En Miquelet deu estar
ajagut ses cames altes.