Jo li peg de cul de cul:
si bad, no em veuen d’enfora;
faç un manadet cada hora;
petit serà es caramull.

Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.

Mu mare, es guerrer no em dóna
una hora d’espai. M’ha dit:
-Tant de dia com de nit,
sempre an es foc ationa-.
I jo sé, i ja fa estona,
turmentant una persona
li fan dir “sí” qualque pic.