Com es vent se'n duu ses palles
hi deixa es caramullet;
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me talles.
A sa Clota varen fer
foc i fum i calivada;
i torraren sobrassada
d’es cimal de s’ametler.
Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!