S’al•lota diu: -Fe’m ballar
de voltes mitja dotzena.
-¿Vols callar? que tenc s’esquena
que em rebenta, de segar.

Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.

Encara que faci brusca,
sa panada m’heu de dar,
i la me poreu posar
aquí, davant sa caputxa.