Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.
Aplegareu ses més grosses
i ses petites, arreu,
i si vos casau, tendreu
xeixa, i poreu fer noces.
Com estava en flor la poma,
saps que la’m mirava bé!
D’ella me regalaré,
si es quantravent no la’m toma.