L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.

En es reol de Na Lluca
s’hi ha posada talent:
d’onsevuia vénga es vent,
de qualsevol part trabuca.

Jo som En Juan Fornés,
natural de Son Servera;
i si heu de mester doblers,
no vengueu devers ca meva,
que mai n’hi ha haguts de més.