Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Si me tenguesses amor,
faries un bon senyal:
a sa paret d’es corral
faries un pujador
i també un davallador,
que, si queia, no em fes mal.
Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor,
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.