D’es cap me’n vaig an es coll
cap avall per s’espinada
i, en venir que l’he acabada,
la desferm i li amoll.

No sé si és ver lo que em pens,
que altri vos dóna alegría…
Amor, jo em contentaria
de sentir vostros alens.

Com s’homo ve de jornal
amb una fam que el trabuca,
troba sa seva faluca
asseguda en es portal;
per no parlar-li més mal:
-Entra endins, cara de ruca!