Me diuen que es teu cosset
mermula molt ma persona:
fé una volta redona,
com el pago, i mire’t.
Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.
Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.