Com veig mon bé que se’n va
que em dóna la despedida,
jo li dic: -Cos de ma vida,
si no em deies atrevida,
t’aniria a acompanyar.
Sa caixa d’es fondos diu:
-Saps que estic de regalada!
No importa estar tancada
ni en es pany tenir-hi piu.
Sí, sa fia durà ufana
amb so ventai ben daurat;
son pare, si va esblenat,
que s’abric sa pell d’es gat
d’es dissabte de Santa Ana.