A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!
No plangues es temps perdut.
Vine, que el te vui pagar.
Ja pots començar a comptar:
¿quants de mesos has vengut?
A un real cada dia,
veiès què t’he de donar.
Almanco em podré avanar
que per missatge et tenia.
Vostra cara és sang i llet
de colors ben encarnades;
vostres galtes són daurades,
garrida, i amb vós vui plet.