A mi em diuen En Galmés,
per tot lo món ho puc dir,
Es casino d’En Crespí
és qui m’ha duit de través.
Manacor, quina vila era,
on m’era alegrada tant!
Per passar un quart envant,
en tornava dos enrera.
Per una mala passada
que s’estimat em va fer,
jo, tot es temps que viuré,
duré sa clenxa estirada.