Vostra cara és sang i llet
de colors ben encarnades;
vostres galtes són daurades,
garrida, i amb vós vui plet.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Admiració, Anatomia, Begudes, Bellesa, Declaració, Festeig, Matrimoni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1288
Volum
I
Núm de pàgina
98
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
