A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
A poc poc s’encén es foc
si atien ses estelles.
Quina cara fan ses veies
com es joves estan prop!
Si mos passos són peduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.