Mon pare està damunt s’era que fa córrer es cavallet; li diu: Erri, petitet, no esperis es de darrera.
Batre
Maria de la Salut
Del meu cos comandareu com el vos hauré donat, perque no vos n’avaneu quan vos ne sereu anat.
Quan me diuen que ets dolent, faç una riaia fresca: jo no crec que amb tu patesca, i, si patesc, hi consent!
Sa guàtlera fa quec-quec, quan li donen es segó. Aqueixa d’es carreró d’es capellà Tia Bet.
