Llavonses un altre dia
el va encontrar p’es camí:
i es busqueret li va dir:
-¿Què tal? ¿Que ja és fadrí
aquell fii que jo tenia?
Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.
Sa mare la hi alabava
que no és tocada de mans.
¿Com és posible, germans,
que una llebre amb tants de cans
no rebi qualque fregada?