Hortolà de Sa Real,
és hora de fer es planter,
que aqueixa de Son Amer
ja té s’enciam venal.

Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.

-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.