Ses dones d’Alaró ploren
perque es soldats se’n ’niran.
¿Encara hi són i ja ploren?
Què faran quan no hi seran!
Noltros tenim un moixet
qui se moria de magre
i li vaig tocar es culet
amb espines d’argelaga.
Jo m’és seguit berenar
d’un parlament amorós,
i dinar d’un “adiós”,
i sopar d’un “¿com te va?”