Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.
En sa primera vegada
que jo amb tu vaig conversar,
el meu cor ja va quedar
tota una part socarrada,
i s’altra qui fa flamada
que crema i cremarà.
A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no us vaig veure;
ja podeu pensar i creure
de tristor si en vaig tenir!