¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!
Sa meva cara se fon,
i és que no tenc alegria
d’ençà que la vida mia
se va llogar a Son Ramon.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.