-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
Jo no som cap mercenari
per vendre’t es rossinyol.
Quines quatre a un redol!
Bones per donar consol
a un malalt que no vol
begudes d’apotecari.