S’altre dia una casada
em va dir: -¿On vas, al•lot?
Vine, parlarem un poc,
si no festeges enlloc
del món, que encara m’agrada.
Jo no sé com tant de temps
he d’estar sense veure’t;
careta de ramellet,
jo no sé per què no véns!
Vaig venir de França per a treballar.
No vaig trobar feina i em pos a esmolar.
Esmolador vell, fa cara de noi
tot lo dia corre amb la mola al coll.
Esmola estidores, qualque guinavet.
Tot lo dia corre, no s’aguanta dret!
Jo li privaria d’anar p’es carrer,
que lleva sa feina al pobre ferrer!