Son Uiastre és un lloc gran
que per viure un reinat basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Vint-i-quatre espigoleres
i segadors un mal fi:
per berenar es dematí
basten cinc-centes corteres.
Son Uiastre, regalat
d’ametlers i de figueres.
Hi ha cinc-centes someres
qui, cada any, mene mulat.
Tot es vinya llauradora,
a tret just d’un raconet;
cent homos hi ha de dret
que passegen es vinyet
tot l’any amb sa portadora.
Son Uiastre, regalat
de rates per sa paret;
ja ho sap es nostro moixet
ue, de magre, hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
L’amo que està a Son Uiastre
braveja massa a la una:
ni té cavall ni té mula;
una somera retuda
que li ve just caminar.
Una somera gelada,
que és com un passavolant:
per darrere i per davant,
pertot està esmolucada.

Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
ses cabres s’hi fan orades.

Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.