Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cereals
Poble
Artà
Núm de glosa
16
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es qui menja pa comprat
sempre va talent enrere,
i jo, de s’amor primera,
no em vaig veure assaciat.
Si pegam sa soleiada,
per noltros no mos va mal,
que, si hi ha hagut cap mal anyada,
ja mos paguen es jornal
per sa pena que hem passada.
- Vós qui sou de Santanyí,
¿no em diríeu quina és s’eina
que ses dones fan servir
i que, per fer-li fer feina,
ets uis li han de punyir?
-Es meu sebre molt poc val;
jo no som homo de lletres:
jugaria tres pessetes
que li diuen “un didal”.
Tradicionari de Mallorca
