Adiós, blanca roseta
plena de bones colors!
No hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.
Jo som anat a espadar
passat la Mare de Déu.
Pensant en s’estimat meu,
m’he pegat damunt sa mà.
M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.