Una pomera hi ha a Eivissa
que té pomes de gener.
Si en voleu coir un paner,
heu de botar sa bardissa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pomeres i pomes
Poble
Artà
Núm de glosa
127
Volum
II
Altres cançons relacionades
Segons s’espiga, s’aresta;
segons sa metla, es bessó;
segons sa barca, es timó;
segons es sant fan sa festa.
Jo t’estim més, ramelloi,
que no ton pare i ta mare,
i, en mirar-te sa cara,
tots ets altres me fan oi.
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.
Tradicionari de Mallorca
