Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
A s’Allapassa segava;
sabeu que estava de bé!
D’allà enmig d’es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!