Fent sa fotja, fent sa fotja,
arribàrem a Betlem.
Tots es de Binissalem
són batiats d’aigo rotja.
Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?
La gent de veinat s’acosta
i me diu: -Quan vos casau?-
i jo los faç de resposta:
-Feis es comptes a ca vostra,
i, si vos n’anau, tancau
fort i duis-vos ne sa clau,
que el temps mala ombra demostra.