Lai, lai, farem un ventai
de plomes de xuriguer
per ventar es nostro porquer
que no tenga calor mai.
Ai, ai, ai, Catalineta!
Tu la m’hauràs de pagar,
perque no em volgueres dar
un boçí de pa amb fonteta.
Qui té tasca, bé pot jeure,
però en haver-la acabada,
i si la hi donen sobrada,
d’es braços s’ho ha de treure.